Enric Casasses i Figueres

Barcelona, 1951. És poeta, assagista i traductor, però també músic, actor, periodista, dramaturg o narrador. Criat entre Barcelona i L’Escala, un cert nomadisme anterior a 1997 el va portar ha viure a llocs com Tenerife, Montpeller, Nottingham o Berlín. Convertit en el poeta de referència de l’escena catalana actual, és una veu imprescindible i imitada, mestre de noves generacions i recitador de traç directe i fascinant. Els seus primers llibres daten de la dècada dels 70, però no és fins a la dècada dels 90 que comença a ser àmpliament reconegut, tant per la crítica especialitzada com pel gran públic. Ha publicat, entre molts d’altres: La cosa aquella (premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992), No hi érem (premi Crítica de poesia catalana 1994), Calç (Premi Carles Riba de poesia 1995), Uh, Coltells, Plaça Raspall (Premi Ciutat de Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents o Bes nagana. L’any 2012 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura.

Anuncis